Entrevista

1. Quan va començar a dedicar els seus estudis a la filosofia? Vaig estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona on vaig aconseguir el doctorat en 2001 amb una tesi titulada 'Les presons del possible'.       2. Què destacaria de la seva trajectòria? Des de 2002 impuls i coordino el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic. Visc a Barcelona tot i treball a la Universitat de Saragossa. He col·laborat, amb altres universitats com la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d'Alcalá, o la Universitat de Girona a través de diversos màsters. A més sóc mare de dos fills. Com veuràs porto una vida molt activa i atrafegada.      3. Què significa la filosofia per a vostè? Defenso la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció en l'espai privat, la casa, (un fet al qual han contribuït especialment les dones.)      4. Per què va decidir estudiar filosofia? Sincerament, per una simple passió i seguida d'una forta influència externa.      5. ¿A quines oportunitats laborals aspira un filòsof, actualment? En aquests temps, considero que no és ni un dels treballs més cobejats, ni tampoc una de les carreres més sol·licitades. Tot i que està clar la necessitat de tenir un pensament real enfront de la vida i per això mateix la considerem una assignatura troncal en l'educació espanyola del moment. En definitiva una clara i sol·licitada sortida, seria l'ensenyament en instituts o universitats. 6. Amb quina filòsof o corrent s'identifica més? Els meus filòsofs referents són Merleau-Ponty i Diderot. I els meus primers mestres són Deleuze i Foucault. 7. Està la filosofia oblidada en els plans d'estudi? Per res, reafirmant el que s'ha dit anteriorment. Encara que el problema més important i significatius que en el meu cas veig, és la dificultat en l'enteniment i comprensió dels conceptes filosòfics. (La tall t'encanta o l'odies, no hi ha un terme mitjà) 8. Què aconsellaria als estudiants, com nosaltres, que s'inicien en l'estudi de la filosofia? Molta paciència al principi i després més endavant deixar-te portar, opinar, raonar, dubtar, preguntar ... I llavors no tinc cap dubte, que tot això t'ajudarà a progressar en els estudis filosòfics.