Marina Garcés


Biografia



Va néixer l’any 1973. Va estudiar filosofia a Barcelona, ciutat on ha viscut sempre. Actualment és professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa. La seva labor principal es reparteix entre la docència, l'escriptura, els seus fills i la dedicació al pensament pràctic, crític i col·lectiu que des de fa anys impulsa, junt a alguns companys, des d'Espai en Blanc.

Espai Blanc: Ella és la impulsora d'una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el propi pensament filosòfic. Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí per desenvolupar alternatives per a enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai
privat (la casa, l'escola...). Segons ella un fet el que han contribuït especialment les dones.

Escrits i publicacions

  • Fuera de clase. Textos de filosofía de guerrilla, Galaxia Gutenberg, otoño 2016
  • Filosofía inacabada, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015 - parla de la ''fi dels grans homes''. Qüestiona el fet: tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats. I en l'actualitat assenyala que es produeix un gir cap a la feminització, la precarietat i la col·lectivització del pensament filosòfic.
  • El compromís / Commitment, Col·lecció Breus, CCCB, 2013 -
  • Un mundo común, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2013
  • En las prisiones de lo posible, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2002

Obra
En Filosofia inacabada (2015) parla de la "fi dels grans homes". Qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.

Alguns mitjans de comunicació la consideren una de les components rellevants de la nova generació de filòsofs catalans nascuts entre els anys 60 i 70.


Els seus filòsofs referents són Merleau-Ponty i Diderot. Els seus primers mestres són Deleuze i Foucault i declara que en els últims anys li ha marcat la lectura del pensament feminista i postcolonial.